El Gauxo i la Pija Porteña.

El gauxo i la pija:
Voliem anar a veure el Cerro Torre, tambe anomenat Fitz Roy, resulta que el poble que hi ha al peu, Chalten, te unes vistes espectaculars pero no deixa de ser una podridera de turistes, aixi que com que estava nuvol i tampoc veuriem la muntanya vem decidie anar a dormir a Tres Lagos a 100km, l'antitesi, alla per exemple nomes es podia menjar a una mena de gasolinera on a l'anar-hi vem trobar un gauxo de barret, barba i gavinet a la cintura, amb la familia, el Tio Jose, mitg ebri ell; tot i aixi vem comencar a xerrar i al contrari de molts borratxins no es va fer gens pesat, va ser educat i respectuos.
El Tio Jose es un home de camp, te una estancia petita, de unes 300ha, condueix una Ford F100 vella.
Tot d'una entra la Pija, una porteña(de Buenos Aires) que tot i passar dels 40 te un cos que ja voldrien la majoria de 20 i una careta d'angel que fa dificil deixar de mirar-la, nomes alguna que altra arruga delaten la seva maduresa. La Pija s'estava en una estancia d'un parent, passant uns dies de vacances i ja es coneixieb amb el Tio Jose. Be, a l'entrar la Pija, Tio Jose va decidir que amb nosaltres ja havia xerrat prou i va dedicar tota la seva atencio a la Pija, normal.....
Ja havia passat una bona estona quan gracies a la insistencia de la seva familia, Tio Jose va marxar i ens va deixar amb la Pija fent-la petar.
Bona nit, el meu pare ronca.

PD: L'endema al mati plovia, no vem poder veure el Cerro Torre i la pista estava dificil, una colla de turistes amb moto estaven rebossats desmontatn els parafangs baixos.

Tres setmanes amb el Pep

Tres setmanes de vacances estan be, molt be diria jo, em pogut passejar per bona part de la Patagonia Argentina i Xilena i encara hi ha hagut temps per visitar ciutats com Santiago de Xile i Mendoza.
Tres setmanes en les que no hi ha hagut aventura, apart del risc latent de passar dos dies a Chaiten amb el volca ben enfadat, sentint tremolors perfectement perceptibles; de fet ha tornat a fer erupcio una setmana despres de que marxessim.

Si que ens han passat algunes coses curioses, com es ara tot el merder de travessar fronteres amb el cotxe de lloguer just quan acabaven de canviar les normes, per sort portavem una copia de l'ultima resolucio i aixi vem poder anar convencent als aduaners, que sabien molt menys que nosaltres com va la cosa.

Ara ja altre cop sol, be, la realitat es que diguem que estic sol quan em trasllado d'un lloc a un altre pero sempre trobes algu per compartir bons moments i de vegades altres de no tant bons. No us penseu que no anyoro els amics, la famili, inclus el Chad pero quan fa temps que soc per alla m'entra una mena de neguit que em fa seguir coneixents nous llocs, nova gent...igual elgun dia ja no tinc aquesta necessitat pero mentrestant, si puc, seguire fent el que faig.

Més deserts!!!!!

Fotos: http://www.flickr.com/photos/granotexic/sets/


Per fi el seguro ha arribat!!!! Suto de Mendoza en direcció a Xile a travçes del Paso de Aguas Negras, brutal, de conduir moto ha estat lo mes durillo de fins ara ja que es va tractar d-atravessar els Andes per cami de terra durant uns 300km i arribant fins prop dels 4800m d-alçada. A mes vaig ensopegar un dia de rufegada, molt de vent molt fred (-10 C sota ), el terra glaçat.... pero els paisatges, increibles.
Deprés, un cop a Xile, Desert d'Atacama amunt, unes de les zones mes seques del planeta i a més molt llarga ja que vaig estar 4 dies a travessar-lo.
Altre cop cap a Argentina creuant els Andes per Paso de Sico i Paso de Jama, també per sobre 4000m peró el clima molt mes benigne.
Aqui vas a parar altre cop a la Puna, altipla-desert d'alçada amb uns poblets, paisatges i gent que son espectaculars, camins tots de terra i sense quasi tránsit. Pobles com San Antonio de Los Cotres, Tolar Grande i altres son unics al mon (per mi,esclar)
Ara a Salta, en total han estat quasi 15 dies dies cansats pero molt bons, aqui deixo la moto(per temes d'aduana es el millor lloc, a mes em guarden la moto de franc) i vaig cap a casa una temporadeta...kit-kat del viatge!!!!!

Fotos...aquí!!!!!

Aquí hi trobareu les fotos de viatges presents, passats i futurs....si teniu imaginació..
http://www.flickr.com/photos/granotexic (en el bloc serà sempre al capdemunt i a l'esquerra)
Mendoza: Quasi una setmana esperant el seguro de la moto!!!! cansat de tanta ciutat, per sort aquesta és amable,carrers amples i casa baixes, moltes places i arbres; això és així per un moiu concret, els terretremols, ja que está en una zona d'alta activitat sísmica i la mateixa ciutat va quedar arrasada ara fa mitg segle, al recontruir-la ho han fet seguint un bon criteri, segons crec.
Quan ets a la placa, podries ser tranquilament a la palca d'un poblet petit, ja que cases de mes de dos pisos quasi no hi son.

Si els funcionaris catalans son tranquils, els argentins......segur que molt stress no tenen!!

ma manera de voltar.

Jo viatjo així, és tant la millor manera de moure's com la única, però és la meva.
M'hostatjo sempre que puc en hotels dels locals, preferixo això que no pas els hostels plens de turistes encara que aquests hotels son més bruts, vells i deixats, i de vegades més cars però m'ho estimo més ja que cada cop aguanto més els turistes (incongruent? potser sí), molts nomès tenes interès en festes, gastar, cerveses, fer-se el fantasma....i a mes la majoria és creuen superiors a la gent local als quals de vegades tracten de mala manera, amb tot i per sort, hi ha forces excepcions de gent fantàstica.
A més, la majoria de hostels de turista, ni que sigui per motxileros, estan en zones on és facil que hi hagi un mcdonalds, botigues guais, pubs estil europeu.....prefereixor estar al centre on hi ha el moviment de la gent del pais, encara que el preu a pagar sigui haver d'anar alerta a la nit o inclús depèn de on, anar a dormir d'hora.
No em moc mai en taxi, prefereixo esperar el què convingui i agafar un bus o caminar un tros. De vegades veus motxileros que quan surten de la terminal regional de bus van quasi corrent amb les seves motxilles inmenses cap al primer taxi que veuen, sense mirar als costats, sense demanar res a ningú, quasi sembla que amb por.
Menjar si que cap problema, el què trobo i si és vegetal en lloc d'animal donc millor que millor; a més, sense anar amb bici no fa falta menjar gaire i si et saltes un apat no passa res, cal dir però que això últim no passa quasi mai.
Pot semblar que critiqui molt a altres turistes i motxillers, potser sí que ho faig i és perquè hi han moltes coses que no m'agraden, segur que jo també faig coses que no agraden a algú, de vegades no m'agraden ni a mi mateix. De tota manera és la meva opinió, nomès això, cadascú que faci i pensi el què vulgui.

un dia aburrit.

M'he llevat a les 4 de la mtinada per agafar l'únic bus que surt del poblet i que m'ha portat fins a una ciutat petiteta on he arribat a les 8 del matí, avui és festa i fa una calor brutal, les dues coses juntes fan que no es vegi ni una ànima pels carrers deserts, només jo caminat entre botigues tancades, caminant pel no res.
El quarto de la posada és a sota teulada i a més hi toca el sol a la paret del darrere tota la tarda, és talment un forn i jo soc el panet que s'està fent.....
Només quan el sol se'n va la ciutat, i jo també, comença a reviure, surt la gent, es munten paradetes a les places, obren els xiringuitos de bocatas i cervesa....comença el dia a les 6 de la tarda!!!!
Bufff, jo a aquesta hora ja estic cansat, que dura és la vida del voltaire!!!!

Coses del Brasil......

Voltar per aquí és assequible, dormir surt per uns 7 E diaris de mitjana, que son uns 210E al més, i això sempre amb esmorçar inclòs, quan val un lloguer a Catalunya? i un termini d'una hipoteca? El menjar també es molt economic, uns 5 E per dia i de fet, a Catalunya també menjo. Lo més car de tot i que m'ha sorprès bastant és el transport, que et pot sortir de mitjana per uns 6 E als 100km i aquí les distancies són inmenses i a més em mòc bastant. Es un pais que dona per viatjar bé i pe fer-te passar alguns capritxos a preus raonables.
Una cosa curiosa son els pagaments a terminis tot es pot pagar a terminis, desde l'habitació d'un bon hotel, un viatge i fins i tot unes bambes....Arreu esta ple d'oficines de microcredits amb un pilot de nois i noies que et surten abuscar fins hi tot al carrer.