dijous, 15 de setembre de 2011

Carretera dels Pamirs






Quan vem comencar aquest viatge no sabiem pas ben be a on anavem, potser a la Xina, potser a...el dia a dia pero ens ha portat a pedalar bona part dels paisos de l`Asia Central i a l`arribar a Tadjikistan, com no, s`havia d`intentar la carretera dels Pamirs, en el sentit en que la he fet, comenca a Osh (Kyrgystan) i acaba a Khorog (Tadjikistan), que es on soc ara. La veritat es que no les tenia totes amb mi, aixo de fer tants ports, un de 4655m i varis per sobre de 4000m em feia un cert respecte. I es que el perfil es ben be com el de les pedalades d`avia dels 90`s.
La carretera esta asfaltada d`una o altra manera en un 70% aprox, normalment els ports son pista de terra.
De Osh, 1000m, va pujant de manera continua uns 70km fins fer el primer port de 2400m, torna a baixar i altre cop uns 80km pujada fins a Sary Tash, amb port de 3600m al mitg, cal dir que fins aqui vaig anar molt be ja que la pujada sostinguda era amb vent a favor i al tros durillo de conya. D`aqui a Karakul ja la carretera es torna totalment solitaria, moltes hores sense trobar cap anima apart d`alguna llebre i altres animalons, ports de mes de 4000m i a disfrutar!!!! De karakul a Murgab, dia de descans, es passa la`cima Coppi` de 4655m i durillo, durillo, pero el vaig disfrutar molt. De Mugrab ja nomes queden un parell de 4200m mes i llarga baixada de mes de 100km cap a Khorog. En un d`aquest ports va ser on vaig patir mes, poc desnivell pero un vent fortissim i fred en contra, res, vaig parar d`hora i l`endema al mati perfecte.
La vida aquests dies ben simple, pedalar de bon mati per aprofitar la tranquilitat, moltes paradetes a fer te de fogonet, agafar aigua de rierols i parar aviat perque a la que marxa el sol fotia un fred que pela, de matinada amb glacades importants.
La bicicleta va fent, eix davanter trencat que em va fer tornar a Osh fent dit quan duia 150km pedalats a buscar peces que no eren ben be les seves i que vaig muntar jo....haig d`anar recollant els conos de tant en tant pero agunata.
La gent molt bona, al baixar de la muntanya ja no tenen faccions mongoliques sino caucasiques i torna altre cop el ritual de , `Chay,chay!!!` o sigui que tot el dia fent tes amb la penya, i fer un te vol dir a mes menjar una cosa o altre...vaja, que estic ben tip i grassonet. Tambe un parell de cops m`he parat a dormir a casa de geni i res, moltes gracies , que va estar molt be.
Res, 15 dies de paisatges idilics amb vistes a pics de 7000m, solitud total en molts trossos o sigui mes aillat del mon de lo normal. El fer aquesta carretera en solitari ha estat com magic, no se, et veus tu tot sol alla al mitg d`aquella inmensitat de muntanyes al voltant....genial!!!!
Ara direccio a la capital Dusahanbe, uns 900km, alguns dels cuals per una vall on un canto es Tajikistan i l`altre Afganistan, separats pel riu.

Apa siau!!!