dimarts, 20 de març de 2012

PEDALADA DE GIRONELLA. CRONICA D'UN GUANYADOR DESTRONAT.


Si, l'any passat vaig fer el primer i aquest no havia de ser diferent, estava motivat i preparat per revalidar el meu títol. La diferencia però és que aquest any entre els participants hi havia una mica més de nivell, el Cris que és campió d'Espanya, i algún altre ciclista de molt nivell; tot i això creia que no tindria problemes ja que tenia un parell de cops amagats, em coneixia el circuit pedra a pedra i per tant sabia on calia apretar i també on fer drecera si era necessari, no pensava deixar escapar una victoria com aquesta per consideracions morals tant tontes com no fer trampa, al costat d'un primer lloc això son mariconades!!! A més també tenia a la meva disposició un equip de gregaris que a priori era fantastic però després...eren el Mines, L'Isaac, el Macià i el Pep, a més d'un director d'eqip amb molta experiència, el Gabri.
El dia de la pedalada ja va començar estrany, em van donar el dorsal 114, com pot ser?? a mi em tocava l'1. És igual, no calia fer-ne cas ja que simplement devien ser costums locals, en aquest pobles petit ja se sap....
Arriba l'hora de la sortida i decidim colocar-nos estrategicament cap al mitg del grup, la tactica era que marquessin el ritme els rivals, agafessin confiança, i fer atacs en els llocs estratègics. Cal dir que aquesta estratègia va ser cosa meva, ja que el director d'equip es va passar tota l'estona fent un munt de fotos i xerrant amb tothom, quina manca de professionalitat!Comença la pedalada!! El Pep va tirar endevant per estudiar als rivals, el Macià ni Deu sap on era (imperdonable) i amb mi nomès es van quedar el Mines i l'Isaac però quina va ser la meva sorpresa quan encara pels carrers del poble el Mines surt disparat com una fletxa tot abandonant les seves tasques de gregari, com es nota que és un ciclista asfàltic i per tant no es va poder estar d'apretar aprofitant aquest element.
Així que em vaig quedar sol amb l'Isaac que va fer a la perfecció la seva funció de marcar-me un ritme, l'únic de l'equip que va fer el què li tocava, increible!!!Als 3 km, a Barbats, trobo el director d'equip i en lloc de donar-me referències el tio seguia fent fotos, no ho entenc, entre tots estaven posant en perill la meva victòria, ahhhh!!!
Per sort, un xic més endevant, ens vem reagrupar amb el Macià i tots tres vem marcar un ritme fortissim que ens anava acostant cada cop més al cap de la cursa, el primer lloc ja s'olorava quan de sobe va venir el desastre; oh no, un AVITUALLAMENT!!! hi havia tant menjar i tant bo que va ser impossible no parar-se, coca, xocolata, fruta, més coca..mmmm, i el minuts amb els de davant que anavent agumentant. La bona noticia va ser que ens vem ajuntar amb el Mines, que s'estava posant com un teixó famèlic, per mi això era molt bo ja que el ritme que posaria als carrers asfatats de Casserres podria se decissiu.
Tornem a pedalar, ara som cuatre, el Mines,el Macià,l'Isaac i jo; tot i el temps perduc torno a ser optimista, està clar que anem molt ben alimentats i podrem posar un bon ritme esperant el defalliment dels de davant. Arribant a Casserres trobem al Pep, que en lloc de controlar als primer es dedica a arreglar la bici a un participant, que no ho sap que té una feina dins l'equip?? Ara però anem cinc, el ritme és infernal i tornem a trobar el director Gabri anar fent més fotos, això no pot ser, com trobo a faltar al Manolo Sainz!!!!Ara anem a fondo quan de sobte, merda, trobem un altre AVITUALLAMENT, parem i mengem més i més, soc conscient que no puc aspirar ni al podi, l'equip es fragmenta ja que el Macià marxa quan estavem distrets menjant coca...fins l'arribada no hi ha historia, vaig pensar d'abandonar, deixar la bici dignament però arribar a peu era pitjor alternatica, quina mandra!!!
Sort que a l'arribada, amb un bon entrepà ,un porró de vi i bona companyia em vaig tornar a animar.
Va estar de conya companys!!! com diu el Sebi, no ens la deixarem perdre!!!
Siau!!!
Ah, les fotos del "director d'equip" Gabri:

dijous, 15 de setembre de 2011

Carretera dels Pamirs






Quan vem comencar aquest viatge no sabiem pas ben be a on anavem, potser a la Xina, potser a...el dia a dia pero ens ha portat a pedalar bona part dels paisos de l`Asia Central i a l`arribar a Tadjikistan, com no, s`havia d`intentar la carretera dels Pamirs, en el sentit en que la he fet, comenca a Osh (Kyrgystan) i acaba a Khorog (Tadjikistan), que es on soc ara. La veritat es que no les tenia totes amb mi, aixo de fer tants ports, un de 4655m i varis per sobre de 4000m em feia un cert respecte. I es que el perfil es ben be com el de les pedalades d`avia dels 90`s.
La carretera esta asfaltada d`una o altra manera en un 70% aprox, normalment els ports son pista de terra.
De Osh, 1000m, va pujant de manera continua uns 70km fins fer el primer port de 2400m, torna a baixar i altre cop uns 80km pujada fins a Sary Tash, amb port de 3600m al mitg, cal dir que fins aqui vaig anar molt be ja que la pujada sostinguda era amb vent a favor i al tros durillo de conya. D`aqui a Karakul ja la carretera es torna totalment solitaria, moltes hores sense trobar cap anima apart d`alguna llebre i altres animalons, ports de mes de 4000m i a disfrutar!!!! De karakul a Murgab, dia de descans, es passa la`cima Coppi` de 4655m i durillo, durillo, pero el vaig disfrutar molt. De Mugrab ja nomes queden un parell de 4200m mes i llarga baixada de mes de 100km cap a Khorog. En un d`aquest ports va ser on vaig patir mes, poc desnivell pero un vent fortissim i fred en contra, res, vaig parar d`hora i l`endema al mati perfecte.
La vida aquests dies ben simple, pedalar de bon mati per aprofitar la tranquilitat, moltes paradetes a fer te de fogonet, agafar aigua de rierols i parar aviat perque a la que marxa el sol fotia un fred que pela, de matinada amb glacades importants.
La bicicleta va fent, eix davanter trencat que em va fer tornar a Osh fent dit quan duia 150km pedalats a buscar peces que no eren ben be les seves i que vaig muntar jo....haig d`anar recollant els conos de tant en tant pero agunata.
La gent molt bona, al baixar de la muntanya ja no tenen faccions mongoliques sino caucasiques i torna altre cop el ritual de , `Chay,chay!!!` o sigui que tot el dia fent tes amb la penya, i fer un te vol dir a mes menjar una cosa o altre...vaja, que estic ben tip i grassonet. Tambe un parell de cops m`he parat a dormir a casa de geni i res, moltes gracies , que va estar molt be.
Res, 15 dies de paisatges idilics amb vistes a pics de 7000m, solitud total en molts trossos o sigui mes aillat del mon de lo normal. El fer aquesta carretera en solitari ha estat com magic, no se, et veus tu tot sol alla al mitg d`aquella inmensitat de muntanyes al voltant....genial!!!!
Ara direccio a la capital Dusahanbe, uns 900km, alguns dels cuals per una vall on un canto es Tajikistan i l`altre Afganistan, separats pel riu.

Apa siau!!!









dimecres, 11 de maig de 2011

KASTAMONU

Hem passat un parell de dies molt bons a Kastamonu a casa del Mustafa, mitg per amagar-nos de la pluja, al final no ha plogut, mitg per rentar roba i descansar.

Kastamonu es una ciutat de 90000 habitants i es troba tota a la ribera d'un riu amb muntanyetes molt aprop, lo que fa que sigui molt allargada i estreta. El casc antic es molt bonic amb carrers d'oficis i mercadillos de tot. El transit com es habitual, un caos.

El Mustafa treballa com arquitecte per l'ajuntament, o sigui que te una feina molt bona. Ens ha deixat la casa per nosaltres mentres ell era al curro i quan sortia anavem a donar un volt i a menjar algo plegats amb ell i els seus amics, tots encorbatats i molt catxondos. Cosa extranya, venia tambe una noia, la Sheriffa, ben mudada i arreglada, aixo si, de petonets res de res, una encaixada i ja fem. Ahir per exemple vem anar a fumar amb pipa d'aigua mentres feiem tes i apreniem a jugar al backgamon, tot de cop ,per cert, el Climent va guanyar sempre el mangui!!!

Avui amb permis de la meteo ja comencarem a pedalar altre cop muntanya amunt i muntanya avall i parar la tenda.



dijous, 5 de maig de 2011

Fotos des d'Amasra














Unes quantes fotos aixi en musaic, mes que res perque no ho se fer millor....com es nota que avui plou.

Mar Negre i humit...











Fa una setmaneta i mıtja que pedalem i deu n'hi do ja les cosetes que ens hem trobat, no ha sigut gens monoton i el temps ha passat volant; sortim d'Istanbul per carreteretes com sempre petites i triguem uns 20km a abandonar l'area metropolitana ı a arribar a les zones rurals dormim dues nits en plena natura, mes la segona que la primera i just el mati del tecer dia el nucli del Climent peta, com Fukushima, aqui comença la nostra peregrinacio de tallers en tallers buscant un recanvi i anar fent reparacions provisionals, amb aixo tambe he refermat la gran hospitalitat d'aquesta gent, si no solucionen el problema no cobren i sempre disposat a fer un te nomes pel simple fet de parlar encara que ben poc ens poguem entendre, son hospıtalaris de mena, aixo si, fora de les zones turistiques, Istanbul ja es una altra cosa....


İ a İstanbul vem anar a petar per trobar el recanvi, deixem les bicis a Sakariya i en tren a buscar la peça, Istanbul com sempre un caos de turistes i venedors; altre cop a Sakariya ens hostatgem a cal Guray, que vem trobar pel couchsurfıng.org, i va ser fantastic, ens va explicar molt de costums, tradicions i maneres de fer turques.


L'endema al mati, amb la bici ja llesta ja anem fent cami altre cop cap a l'est i buscant la costa del mar negre, sempre per carreteres petites i aquest cop costerudes ja que traiem una mitja de 10km/h. Una nıt molt bona va ser al acampar al tros d'un parell de turcs fantastics, molt molt de la conya, sobretot la dona.


Arribant a Amasra se'ns ajunta el Duncan , que ve d'holanda amb la bici i amb ell practiquem tant l'angles com el turc ja que en sap un ou!!!


Ara parats a Amasra a una biblioteca municipal on ens tracten millor impossible tot veient com plou per la finestra, diuen que parara d'aquı tres dies aixi que moooolta calma....