Carretera dels Pamirs

Quan vem comencar aquest viatge no sabiem pas ben be a on anavem, potser a la Xina, potser a...el dia a dia pero ens ha portat a pedalar bona part dels paisos de l`Asia Central i a l`arribar a Tadjikistan, com no, s`havia d`intentar la carretera dels Pamirs, en el sentit en que la he fet, comenca a Osh (Kyrgystan) i acaba a Khorog (Tadjikistan), que es on soc ara. La veritat es que no les tenia totes amb mi, aixo de fer tants ports, un de 4655m i varis per sobre de 4000m em feia un cert respecte. I es que el perfil es ben be com el de les pedalades d`avia dels 90`s.
La carretera esta asfaltada d`una o altra manera en un 70% aprox, normalment els ports son pista de terra.
De Osh, 1000m, va pujant de manera continua uns 70km fins fer el primer port de 2400m, torna a baixar i altre cop uns 80km pujada fins a Sary Tash, amb port de 3600m al mitg, cal dir que fins aqui vaig anar molt be ja que la pujada sostinguda era amb vent a favor i al tros durillo de conya. D`aqui a Karakul ja la carretera es torna totalment solitaria, moltes hores sense trobar cap anima apart d`alguna llebre i altres animalons, ports de mes de 4000m i a disfrutar!!!! De karakul a Murgab, dia de descans, es passa la`cima Coppi` de 4655m i durillo, durillo, pero el vaig disfrutar molt. De Mugrab ja nomes queden un parell de 4200m mes i llarga baixada de mes de 100km cap a Khorog. En un d`aquest ports va ser on vaig patir mes, poc desnivell pero un vent fortissim i fred en contra, res, vaig parar d`hora i l`endema al mati perfecte.
La vida aquests dies ben simple, pedalar de bon mati per aprofitar la tranquilitat, moltes paradetes a fer te de fogonet, agafar aigua de rierols i parar aviat perque a la que marxa el sol fotia un fred que pela, de matinada amb glacades importants.
La bicicleta va fent, eix davanter trencat que em va fer tornar a Osh fent dit quan duia 150km pedalats a buscar peces que no eren ben be les seves i que vaig muntar jo....haig d`anar recollant els conos de tant en tant pero agunata.
La gent molt bona, al baixar de la muntanya ja no tenen faccions mongoliques sino caucasiques i torna altre cop el ritual de , `Chay,chay!!!` o sigui que tot el dia fent tes amb la penya, i fer un te vol dir a mes menjar una cosa o altre...vaja, que estic ben tip i grassonet. Tambe un parell de cops m`he parat a dormir a casa de geni i res, moltes gracies , que va estar molt be.
Res, 15 dies de paisatges idilics amb vistes a pics de 7000m, solitud total en molts trossos o sigui mes aillat del mon de lo normal. El fer aquesta carretera en solitari ha estat com magic, no se, et veus tu tot sol alla al mitg d`aquella inmensitat de muntanyes al voltant....genial!!!!
Ara direccio a la capital Dusahanbe, uns 900km, alguns dels cuals per una vall on un canto es Tajikistan i l`altre Afganistan, separats pel riu.

Apa siau!!!

KASTAMONU

Hem passat un parell de dies molt bons a Kastamonu a casa del Mustafa, mitg per amagar-nos de la pluja, al final no ha plogut, mitg per rentar roba i descansar.

Kastamonu es una ciutat de 90000 habitants i es troba tota a la ribera d'un riu amb muntanyetes molt aprop, lo que fa que sigui molt allargada i estreta. El casc antic es molt bonic amb carrers d'oficis i mercadillos de tot. El transit com es habitual, un caos.

El Mustafa treballa com arquitecte per l'ajuntament, o sigui que te una feina molt bona. Ens ha deixat la casa per nosaltres mentres ell era al curro i quan sortia anavem a donar un volt i a menjar algo plegats amb ell i els seus amics, tots encorbatats i molt catxondos. Cosa extranya, venia tambe una noia, la Sheriffa, ben mudada i arreglada, aixo si, de petonets res de res, una encaixada i ja fem. Ahir per exemple vem anar a fumar amb pipa d'aigua mentres feiem tes i apreniem a jugar al backgamon, tot de cop ,per cert, el Climent va guanyar sempre el mangui!!!

Avui amb permis de la meteo ja comencarem a pedalar altre cop muntanya amunt i muntanya avall i parar la tenda.

Fotos des d'Amasra

Unes quantes fotos aixi en musaic, mes que res perque no ho se fer millor....com es nota que avui plou.

Mar Negre i humit...

Fa una setmaneta i mıtja que pedalem i deu n'hi do ja les cosetes que ens hem trobat, no ha sigut gens monoton i el temps ha passat volant; sortim d'Istanbul per carreteretes com sempre petites i triguem uns 20km a abandonar l'area metropolitana ı a arribar a les zones rurals dormim dues nits en plena natura, mes la segona que la primera i just el mati del tecer dia el nucli del Climent peta, com Fukushima, aqui comença la nostra peregrinacio de tallers en tallers buscant un recanvi i anar fent reparacions provisionals, amb aixo tambe he refermat la gran hospitalitat d'aquesta gent, si no solucionen el problema no cobren i sempre disposat a fer un te nomes pel simple fet de parlar encara que ben poc ens poguem entendre, son hospıtalaris de mena, aixo si, fora de les zones turistiques, Istanbul ja es una altra cosa....


İ a İstanbul vem anar a petar per trobar el recanvi, deixem les bicis a Sakariya i en tren a buscar la peça, Istanbul com sempre un caos de turistes i venedors; altre cop a Sakariya ens hostatgem a cal Guray, que vem trobar pel couchsurfıng.org, i va ser fantastic, ens va explicar molt de costums, tradicions i maneres de fer turques.


L'endema al mati, amb la bici ja llesta ja anem fent cami altre cop cap a l'est i buscant la costa del mar negre, sempre per carreteres petites i aquest cop costerudes ja que traiem una mitja de 10km/h. Una nıt molt bona va ser al acampar al tros d'un parell de turcs fantastics, molt molt de la conya, sobretot la dona.


Arribant a Amasra se'ns ajunta el Duncan , que ve d'holanda amb la bici i amb ell practiquem tant l'angles com el turc ja que en sap un ou!!!


Ara parats a Amasra a una biblioteca municipal on ens tracten millor impossible tot veient com plou per la finestra, diuen que parara d'aquı tres dies aixi que moooolta calma....