dimarts, 20 de març del 2012

PEDALADA DE GIRONELLA. CRONICA D'UN GUANYADOR DESTRONAT.


Si, l'any passat vaig fer el primer i aquest no havia de ser diferent, estava motivat i preparat per revalidar el meu títol. La diferencia però és que aquest any entre els participants hi havia una mica més de nivell, el Cris que és campió d'Espanya, i algún altre ciclista de molt nivell; tot i això creia que no tindria problemes ja que tenia un parell de cops amagats, em coneixia el circuit pedra a pedra i per tant sabia on calia apretar i també on fer drecera si era necessari, no pensava deixar escapar una victoria com aquesta per consideracions morals tant tontes com no fer trampa, al costat d'un primer lloc això son mariconades!!! A més també tenia a la meva disposició un equip de gregaris que a priori era fantastic però després...eren el Mines, L'Isaac, el Macià i el Pep, a més d'un director d'eqip amb molta experiència, el Gabri.
El dia de la pedalada ja va començar estrany, em van donar el dorsal 114, com pot ser?? a mi em tocava l'1. És igual, no calia fer-ne cas ja que simplement devien ser costums locals, en aquest pobles petit ja se sap....
Arriba l'hora de la sortida i decidim colocar-nos estrategicament cap al mitg del grup, la tactica era que marquessin el ritme els rivals, agafessin confiança, i fer atacs en els llocs estratègics. Cal dir que aquesta estratègia va ser cosa meva, ja que el director d'equip es va passar tota l'estona fent un munt de fotos i xerrant amb tothom, quina manca de professionalitat!Comença la pedalada!! El Pep va tirar endevant per estudiar als rivals, el Macià ni Deu sap on era (imperdonable) i amb mi nomès es van quedar el Mines i l'Isaac però quina va ser la meva sorpresa quan encara pels carrers del poble el Mines surt disparat com una fletxa tot abandonant les seves tasques de gregari, com es nota que és un ciclista asfàltic i per tant no es va poder estar d'apretar aprofitant aquest element.
Així que em vaig quedar sol amb l'Isaac que va fer a la perfecció la seva funció de marcar-me un ritme, l'únic de l'equip que va fer el què li tocava, increible!!!Als 3 km, a Barbats, trobo el director d'equip i en lloc de donar-me referències el tio seguia fent fotos, no ho entenc, entre tots estaven posant en perill la meva victòria, ahhhh!!!
Per sort, un xic més endevant, ens vem reagrupar amb el Macià i tots tres vem marcar un ritme fortissim que ens anava acostant cada cop més al cap de la cursa, el primer lloc ja s'olorava quan de sobe va venir el desastre; oh no, un AVITUALLAMENT!!! hi havia tant menjar i tant bo que va ser impossible no parar-se, coca, xocolata, fruta, més coca..mmmm, i el minuts amb els de davant que anavent agumentant. La bona noticia va ser que ens vem ajuntar amb el Mines, que s'estava posant com un teixó famèlic, per mi això era molt bo ja que el ritme que posaria als carrers asfatats de Casserres podria se decissiu.
Tornem a pedalar, ara som cuatre, el Mines,el Macià,l'Isaac i jo; tot i el temps perduc torno a ser optimista, està clar que anem molt ben alimentats i podrem posar un bon ritme esperant el defalliment dels de davant. Arribant a Casserres trobem al Pep, que en lloc de controlar als primer es dedica a arreglar la bici a un participant, que no ho sap que té una feina dins l'equip?? Ara però anem cinc, el ritme és infernal i tornem a trobar el director Gabri anar fent més fotos, això no pot ser, com trobo a faltar al Manolo Sainz!!!!Ara anem a fondo quan de sobte, merda, trobem un altre AVITUALLAMENT, parem i mengem més i més, soc conscient que no puc aspirar ni al podi, l'equip es fragmenta ja que el Macià marxa quan estavem distrets menjant coca...fins l'arribada no hi ha historia, vaig pensar d'abandonar, deixar la bici dignament però arribar a peu era pitjor alternatica, quina mandra!!!
Sort que a l'arribada, amb un bon entrepà ,un porró de vi i bona companyia em vaig tornar a animar.
Va estar de conya companys!!! com diu el Sebi, no ens la deixarem perdre!!!
Siau!!!
Ah, les fotos del "director d'equip" Gabri:

2 comentaris:

el de Cal Blau ha dit...

Com a director d'equip, només puc dir que has entès perfectament el fet de l'hidratació per la recuperació en la pràctica esportiva de la btt (veure foto del porró, alerta: no beure)

PD. l'any vinent espero que facis podi ja que no tindràs a sobre la pressió d'aquest any.

Oriol ha dit...

Hola, soc de la Llibreria Horitzons, ens agradaria contactar amb tu per una presentació del teu viatge al Pamir. El meu emial es oriol@llibreriahoritzons.com

Moltes gracies