diumenge, 22 de febrer de 2009

El Gauxo i la Pija Porteña.

El gauxo i la pija:
Voliem anar a veure el Cerro Torre, tambe anomenat Fitz Roy, resulta que el poble que hi ha al peu, Chalten, te unes vistes espectaculars pero no deixa de ser una podridera de turistes, aixi que com que estava nuvol i tampoc veuriem la muntanya vem decidie anar a dormir a Tres Lagos a 100km, l'antitesi, alla per exemple nomes es podia menjar a una mena de gasolinera on a l'anar-hi vem trobar un gauxo de barret, barba i gavinet a la cintura, amb la familia, el Tio Jose, mitg ebri ell; tot i aixi vem comencar a xerrar i al contrari de molts borratxins no es va fer gens pesat, va ser educat i respectuos.
El Tio Jose es un home de camp, te una estancia petita, de unes 300ha, condueix una Ford F100 vella.
Tot d'una entra la Pija, una porteña(de Buenos Aires) que tot i passar dels 40 te un cos que ja voldrien la majoria de 20 i una careta d'angel que fa dificil deixar de mirar-la, nomes alguna que altra arruga delaten la seva maduresa. La Pija s'estava en una estancia d'un parent, passant uns dies de vacances i ja es coneixieb amb el Tio Jose. Be, a l'entrar la Pija, Tio Jose va decidir que amb nosaltres ja havia xerrat prou i va dedicar tota la seva atencio a la Pija, normal.....
Ja havia passat una bona estona quan gracies a la insistencia de la seva familia, Tio Jose va marxar i ens va deixar amb la Pija fent-la petar.
Bona nit, el meu pare ronca.

PD: L'endema al mati plovia, no vem poder veure el Cerro Torre i la pista estava dificil, una colla de turistes amb moto estaven rebossats desmontatn els parafangs baixos.

dijous, 19 de febrer de 2009

Tres setmanes amb el Pep


Tres setmanes de vacances estan be, molt be diria jo, em pogut passejar per bona part de la Patagonia Argentina i Xilena i encara hi ha hagut temps per visitar ciutats com Santiago de Xile i Mendoza.
Tres setmanes en les que no hi ha hagut aventura, apart del risc latent de passar dos dies a Chaiten amb el volca ben enfadat, sentint tremolors perfectement perceptibles; de fet ha tornat a fer erupcio una setmana despres de que marxessim.

Si que ens han passat algunes coses curioses, com es ara tot el merder de travessar fronteres amb el cotxe de lloguer just quan acabaven de canviar les normes, per sort portavem una copia de l'ultima resolucio i aixi vem poder anar convencent als aduaners, que sabien molt menys que nosaltres com va la cosa.
Ara ja altre cop sol, be, la realitat es que diguem que estic sol quan em trasllado d'un lloc a un altre pero sempre trobes algu per compartir bons moments i de vegades altres de no tant bons. No us penseu que no anyoro els amics, la famili, inclus el Chad pero quan fa temps que soc per alla m'entra una mena de neguit que em fa seguir coneixents nous llocs, nova gent...igual elgun dia ja no tinc aquesta necessitat pero mentrestant, si puc, seguire fent el que faig.