KASTAMONU

Hem passat un parell de dies molt bons a Kastamonu a casa del Mustafa, mitg per amagar-nos de la pluja, al final no ha plogut, mitg per rentar roba i descansar.

Kastamonu es una ciutat de 90000 habitants i es troba tota a la ribera d'un riu amb muntanyetes molt aprop, lo que fa que sigui molt allargada i estreta. El casc antic es molt bonic amb carrers d'oficis i mercadillos de tot. El transit com es habitual, un caos.

El Mustafa treballa com arquitecte per l'ajuntament, o sigui que te una feina molt bona. Ens ha deixat la casa per nosaltres mentres ell era al curro i quan sortia anavem a donar un volt i a menjar algo plegats amb ell i els seus amics, tots encorbatats i molt catxondos. Cosa extranya, venia tambe una noia, la Sheriffa, ben mudada i arreglada, aixo si, de petonets res de res, una encaixada i ja fem. Ahir per exemple vem anar a fumar amb pipa d'aigua mentres feiem tes i apreniem a jugar al backgamon, tot de cop ,per cert, el Climent va guanyar sempre el mangui!!!

Avui amb permis de la meteo ja comencarem a pedalar altre cop muntanya amunt i muntanya avall i parar la tenda.

Fotos des d'Amasra

Unes quantes fotos aixi en musaic, mes que res perque no ho se fer millor....com es nota que avui plou.

Mar Negre i humit...

Fa una setmaneta i mıtja que pedalem i deu n'hi do ja les cosetes que ens hem trobat, no ha sigut gens monoton i el temps ha passat volant; sortim d'Istanbul per carreteretes com sempre petites i triguem uns 20km a abandonar l'area metropolitana ı a arribar a les zones rurals dormim dues nits en plena natura, mes la segona que la primera i just el mati del tecer dia el nucli del Climent peta, com Fukushima, aqui comença la nostra peregrinacio de tallers en tallers buscant un recanvi i anar fent reparacions provisionals, amb aixo tambe he refermat la gran hospitalitat d'aquesta gent, si no solucionen el problema no cobren i sempre disposat a fer un te nomes pel simple fet de parlar encara que ben poc ens poguem entendre, son hospıtalaris de mena, aixo si, fora de les zones turistiques, Istanbul ja es una altra cosa....


İ a İstanbul vem anar a petar per trobar el recanvi, deixem les bicis a Sakariya i en tren a buscar la peça, Istanbul com sempre un caos de turistes i venedors; altre cop a Sakariya ens hostatgem a cal Guray, que vem trobar pel couchsurfıng.org, i va ser fantastic, ens va explicar molt de costums, tradicions i maneres de fer turques.


L'endema al mati, amb la bici ja llesta ja anem fent cami altre cop cap a l'est i buscant la costa del mar negre, sempre per carreteres petites i aquest cop costerudes ja que traiem una mitja de 10km/h. Una nıt molt bona va ser al acampar al tros d'un parell de turcs fantastics, molt molt de la conya, sobretot la dona.


Arribant a Amasra se'ns ajunta el Duncan , que ve d'holanda amb la bici i amb ell practiquem tant l'angles com el turc ja que en sap un ou!!!


Ara parats a Amasra a una biblioteca municipal on ens tracten millor impossible tot veient com plou per la finestra, diuen que parara d'aquı tres dies aixi que moooolta calma....

Bolivia altre cop

Hola gent....Bé, la moto ja queda a Pto. Maldonado, Perú, ara bus.
Com que Brasil està molt car, a la que vaig poder doncs altre cop cap a Bolivia, on a més m'hi trobo molt bé, vaig entrar per Guayamerin tot creuant amb barca el riu Guaporé, un d'aquests que mai has sentit a dir i porta més aigua que tots els d'Europa junts. D'aquí fins a la Paz l'asfalt és inexistent, el primer que es troba és Riberalta, on s'ajunten el Beni i el Madre de Diós, impresionant, com sempre la càmera a l'hotel...per cert aquí vaig demanar info a un parell de tios que fumaven una cosa que em van dir que era crack, és impresionant veure com un negre es posa vermell......

Bus fins a Rurrenabaque, amb pluja, derrapadres, encallades i fora pista inclosos. A Rurre uns dies de pluja, tot i ser temporada seca, d'aquí volia anar a Trinidad però les pistes impossibles així que cap a la Paz, 20h de bus, 6€, quan val anar fins a Barna???? i de La Paz, quasi directe fins a Cochabamba, la ciutat de l'eterna primavera, ja que el clima és genial....

De Rurre fins aquí he anat uns dies amb la Marina, una argentina mitg artesana que ja torna cap a casa i que m'ha ensenyat a fer braçalets,ahir ja va marxar cap a Tarija i d'allà cap Argentina.
Apa, ara si que fins aviat!!!

M'agradaria tenir nòvia....

Hola amigos!!!
Ahora por Bolivia, Cochabamba, dejando el agua caer y el tiempo pasar. De momento Bolivia muy bueno, uno ya se va acostumbrando al cambio y entendiendo mejor el pais. De mimento solo he paseado por el Altiplano, que me ha gustado un monton, estas a 4000m y ni lo parece...lastima que la lluvia no me dejó hacer todo lo que hubiera querido. Acá la gente por sus distintas costumbres son muy tradicionales, yo que pensaba que los vestidos típicos eran un truco para turistas....nada mas lejos de la realidad.....

fotos: http://www.flickr.com/photos/granotexic/

M'agradaria tenir novia...potser soc una dels les persones que ha vist uns dels capvespres més increibles ever never i casi sempre solet; bé, de vegades amb el Quintí, el Climent, el Yena...pero no conten, son molt peluts.. L'altre dia al Sajama va ser increible, ja a la tarda es veia que plouria, així que vaig veure unes roques en forma rara i vaig anar a tafanejar per si hi havia una bauma i si, vaig trobar-hi una mena de cova, plena de tifes d'animal que vaig mitg netgejar, que romantic...i ja vaig tenr lloc per dormir com un barrufet dins un bolet. Despres els colors del cel i la montanya, imcreibles...

D'aquí ja baixaré de l'altiplano i a veure les Yuingas, que el Climent diu que és molt bo.

Que vagi bé!!!!

jordi

See you later, Argentina...

Hola, permitidme que como despedida de estas tierras mande este reporte en argentino(si el valenciano es idioma, el argentino también). Podria haber titulado el mail con varios nombres, pero elegí este por los sentimientos que me produjo el dejar este pais que no me queria dejar ir y donde hice muchos amigos algunos de los cuales seguro que son para siempre. Gràcias.

Chaco, tierra de fuego.
El Chaco es la parte noreste del país que linda con Paraguay, son tierras llanas, agricolas, calurosas, desconocidas, polvorientas..Nunca antes habia pasado tanto calor en moto, la ropa me quemaba, por suerte, aparte de la zona cercana al rio Paraguay el calor es seco. Sus principales ciudades son Formosa y Resistencia, y son bién particulares, iniciando su actividad a las 7am, parando todo muchas horas al mediodia, y cobrando vida otra vez al anochecer.

Paraguay, no tan guay.
100 metros, es lo que visité del Paraguay. Mi intención era entrar pero el paso fronterero de Clorinda, inmogración y aduana argentina OK, inmigración pareaguaya OK, aduana paraguaya...problemas....primero ya te "ayudan" unos personajillos que están por allí, luego el funcionario aduanero, una especie de hibrido entre un mandril y una escoba de retrete me indica que mis documentos son incorrectos, que no puedo pasar, intento razonar con el pero por llevar uniforme se niega a razonar, dispongo a marcharme cuando un personajillo ayudante me indica que con 100 pesos(25€) me agiliza los trámites...ahora lo entiendo, es todo una mafia...jajaja, ni 100 ni 10, ni 1, el mundo es muy grande y si aquí no me quieren me voy para otro lado. El hombre me mira con cara de incredulo y me pregunta si de veras me voy a ir; tu observa, le contesto.
No pagar nunca!!! si tu no pagas, el que viene detras tampoco, alfinal van a desistir de estas coacciones, el problema es que para los del primer mundo, es mas facil pagar 20€ y olvidarte.

Bolivia
Entre sin problemas y con una amabilidad excepcional, perdiendo rato charlando. Muy barato. Ya contaré.

Fotos en : http://www.flickr.com/photos/granotexic

suertejordi

El Gauxo i la Pija Porteña.

El gauxo i la pija:
Voliem anar a veure el Cerro Torre, tambe anomenat Fitz Roy, resulta que el poble que hi ha al peu, Chalten, te unes vistes espectaculars pero no deixa de ser una podridera de turistes, aixi que com que estava nuvol i tampoc veuriem la muntanya vem decidie anar a dormir a Tres Lagos a 100km, l'antitesi, alla per exemple nomes es podia menjar a una mena de gasolinera on a l'anar-hi vem trobar un gauxo de barret, barba i gavinet a la cintura, amb la familia, el Tio Jose, mitg ebri ell; tot i aixi vem comencar a xerrar i al contrari de molts borratxins no es va fer gens pesat, va ser educat i respectuos.
El Tio Jose es un home de camp, te una estancia petita, de unes 300ha, condueix una Ford F100 vella.
Tot d'una entra la Pija, una porteña(de Buenos Aires) que tot i passar dels 40 te un cos que ja voldrien la majoria de 20 i una careta d'angel que fa dificil deixar de mirar-la, nomes alguna que altra arruga delaten la seva maduresa. La Pija s'estava en una estancia d'un parent, passant uns dies de vacances i ja es coneixieb amb el Tio Jose. Be, a l'entrar la Pija, Tio Jose va decidir que amb nosaltres ja havia xerrat prou i va dedicar tota la seva atencio a la Pija, normal.....
Ja havia passat una bona estona quan gracies a la insistencia de la seva familia, Tio Jose va marxar i ens va deixar amb la Pija fent-la petar.
Bona nit, el meu pare ronca.

PD: L'endema al mati plovia, no vem poder veure el Cerro Torre i la pista estava dificil, una colla de turistes amb moto estaven rebossats desmontatn els parafangs baixos.