dijous, 15 de setembre del 2011

Carretera dels Pamirs






Quan vem comencar aquest viatge no sabiem pas ben be a on anavem, potser a la Xina, potser a...el dia a dia pero ens ha portat a pedalar bona part dels paisos de l`Asia Central i a l`arribar a Tadjikistan, com no, s`havia d`intentar la carretera dels Pamirs, en el sentit en que la he fet, comenca a Osh (Kyrgystan) i acaba a Khorog (Tadjikistan), que es on soc ara. La veritat es que no les tenia totes amb mi, aixo de fer tants ports, un de 4655m i varis per sobre de 4000m em feia un cert respecte. I es que el perfil es ben be com el de les pedalades d`avia dels 90`s.
La carretera esta asfaltada d`una o altra manera en un 70% aprox, normalment els ports son pista de terra.
De Osh, 1000m, va pujant de manera continua uns 70km fins fer el primer port de 2400m, torna a baixar i altre cop uns 80km pujada fins a Sary Tash, amb port de 3600m al mitg, cal dir que fins aqui vaig anar molt be ja que la pujada sostinguda era amb vent a favor i al tros durillo de conya. D`aqui a Karakul ja la carretera es torna totalment solitaria, moltes hores sense trobar cap anima apart d`alguna llebre i altres animalons, ports de mes de 4000m i a disfrutar!!!! De karakul a Murgab, dia de descans, es passa la`cima Coppi` de 4655m i durillo, durillo, pero el vaig disfrutar molt. De Mugrab ja nomes queden un parell de 4200m mes i llarga baixada de mes de 100km cap a Khorog. En un d`aquest ports va ser on vaig patir mes, poc desnivell pero un vent fortissim i fred en contra, res, vaig parar d`hora i l`endema al mati perfecte.
La vida aquests dies ben simple, pedalar de bon mati per aprofitar la tranquilitat, moltes paradetes a fer te de fogonet, agafar aigua de rierols i parar aviat perque a la que marxa el sol fotia un fred que pela, de matinada amb glacades importants.
La bicicleta va fent, eix davanter trencat que em va fer tornar a Osh fent dit quan duia 150km pedalats a buscar peces que no eren ben be les seves i que vaig muntar jo....haig d`anar recollant els conos de tant en tant pero agunata.
La gent molt bona, al baixar de la muntanya ja no tenen faccions mongoliques sino caucasiques i torna altre cop el ritual de , `Chay,chay!!!` o sigui que tot el dia fent tes amb la penya, i fer un te vol dir a mes menjar una cosa o altre...vaja, que estic ben tip i grassonet. Tambe un parell de cops m`he parat a dormir a casa de geni i res, moltes gracies , que va estar molt be.
Res, 15 dies de paisatges idilics amb vistes a pics de 7000m, solitud total en molts trossos o sigui mes aillat del mon de lo normal. El fer aquesta carretera en solitari ha estat com magic, no se, et veus tu tot sol alla al mitg d`aquella inmensitat de muntanyes al voltant....genial!!!!
Ara direccio a la capital Dusahanbe, uns 900km, alguns dels cuals per una vall on un canto es Tajikistan i l`altre Afganistan, separats pel riu.

Apa siau!!!









3 comentaris:

el de Cal Blau ha dit...

De veritat hi ha un poble que es diu Karakul? Com es d iuen els seus habitants? Tenen una ralla al mig de la cara? Fan pets quan parlen?

Sheila ha dit...

Eis hola!

em feu una envejaaaaa!!! sempre he tingut en ment d'anar als Pamirs i per les fotos veig que val molt la pena...

Doncs res,disfruteu-ho molt i salut als dos!!!

Sheila

Montkaur ha dit...

Hola Jordi,
m´encanten aquests relats, almenys ens imaginem un xic que coi hi foteu en aquests païssos. A més els rituals del tè i el fet de que sempre tingueu les portes obertes allà on aneu, ens hauria de fer pensar als occidentals que alguna cosa podriem millorar,conèixer gent sempre enriqueix i això vosaltres ho feu de meravella. Bon viatge i a seguir Gaudint!