Pam a pam

Carretera dels Pamirs

2011-09-15T01:01:00.000-07:00

Quan vem comencar aquest viatge no sabiem pas ben be a on anavem, potser a la Xina, potser a...el dia a dia pero ens ha portat a pedalar bona part dels paisos de l`Asia Central i a l`arribar a Tadjikistan, com no, s`havia d`intentar la carretera dels Pamirs, en el sentit en que la he fet, comenca a Osh (Kyrgystan) i acaba a Khorog (Tadjikistan), que es on soc ara. La veritat es que no les tenia totes amb mi, aixo de fer tants ports, un de 4655m i varis per sobre de 4000m em feia un cert respecte. I es que el perfil es ben be com el de les pedalades d`avia dels 90`s.
La carretera esta asfaltada d`una o altra manera en un 70% aprox, normalment els ports son pista de terra.
De Osh, 1000m, va pujant de manera continua uns 70km fins fer el primer port de 2400m, torna a baixar i altre cop uns 80km pujada fins a Sary Tash, amb port de 3600m al mitg, cal dir que fins aqui vaig anar molt be ja que la pujada sostinguda era amb vent a favor i al tros durillo de conya. D`aqui a Karakul ja la carretera es torna totalment solitaria, moltes hores sense trobar cap anima apart d`alguna llebre i altres animalons, ports de mes de 4000m i a disfrutar!!!! De karakul a Murgab, dia de descans, es passa la`cima Coppi` de 4655m i durillo, durillo, pero el vaig disfrutar molt. De Mugrab ja nomes queden un parell de 4200m mes i llarga baixada de mes de 100km cap a Khorog. En un d`aquest ports va ser on vaig patir mes, poc desnivell pero un vent fortissim i fred en contra, res, vaig parar d`hora i l`endema al mati perfecte.
La vida aquests dies ben simple, pedalar de bon mati per aprofitar la tranquilitat, moltes paradetes a fer te de fogonet, agafar aigua de rierols i parar aviat perque a la que marxa el sol fotia un fred que pela, de matinada amb glacades importants.
La bicicleta va fent, eix davanter trencat que em va fer tornar a Osh fent dit quan duia 150km pedalats a buscar peces que no eren ben be les seves i que vaig muntar jo....haig d`anar recollant els conos de tant en tant pero agunata.
La gent molt bona, al baixar de la muntanya ja no tenen faccions mongoliques sino caucasiques i torna altre cop el ritual de , `Chay,chay!!!` o sigui que tot el dia fent tes amb la penya, i fer un te vol dir a mes menjar una cosa o altre...vaja, que estic ben tip i grassonet. Tambe un parell de cops m`he parat a dormir a casa de geni i res, moltes gracies , que va estar molt be.
Res, 15 dies de paisatges idilics amb vistes a pics de 7000m, solitud total en molts trossos o sigui mes aillat del mon de lo normal. El fer aquesta carretera en solitari ha estat com magic, no se, et veus tu tot sol alla al mitg d`aquella inmensitat de muntanyes al voltant....genial!!!!
Ara direccio a la capital Dusahanbe, uns 900km, alguns dels cuals per una vall on un canto es Tajikistan i l`altre Afganistan, separats pel riu.

Apa siau!!!

KASTAMONU

2011-05-11T23:55:00.000-07:00

Hem passat un parell de dies molt bons a Kastamonu a casa del Mustafa, mitg per amagar-nos de la pluja, al final no ha plogut, mitg per rentar roba i descansar.

Kastamonu es una ciutat de 90000 habitants i es troba tota a la ribera d'un riu amb muntanyetes molt aprop, lo que fa que sigui molt allargada i estreta. El casc antic es molt bonic amb carrers d'oficis i mercadillos de tot. El transit com es habitual, un caos.

El Mustafa treballa com arquitecte per l'ajuntament, o sigui que te una feina molt bona. Ens ha deixat la casa per nosaltres mentres ell era al curro i quan sortia anavem a donar un volt i a menjar algo plegats amb ell i els seus amics, tots encorbatats i molt catxondos. Cosa extranya, venia tambe una noia, la Sheriffa, ben mudada i arreglada, aixo si, de petonets res de res, una encaixada i ja fem. Ahir per exemple vem anar a fumar amb pipa d'aigua mentres feiem tes i apreniem a jugar al backgamon, tot de cop ,per cert, el Climent va guanyar sempre el mangui!!!

Avui amb permis de la meteo ja comencarem a pedalar altre cop muntanya amunt i muntanya avall i parar la tenda.

Fotos des d'Amasra

2011-05-05T06:39:00.001-07:00

Unes quantes fotos aixi en musaic, mes que res perque no ho se fer millor....com es nota que avui plou.

Mar Negre i humit...

2011-05-05T03:02:00.000-07:00

Fa una setmaneta i mıtja que pedalem i deu n'hi do ja les cosetes que ens hem trobat, no ha sigut gens monoton i el temps ha passat volant; sortim d'Istanbul per carreteretes com sempre petites i triguem uns 20km a abandonar l'area metropolitana ı a arribar a les zones rurals dormim dues nits en plena natura, mes la segona que la primera i just el mati del tecer dia el nucli del Climent peta, com Fukushima, aqui comença la nostra peregrinacio de tallers en tallers buscant un recanvi i anar fent reparacions provisionals, amb aixo tambe he refermat la gran hospitalitat d'aquesta gent, si no solucionen el problema no cobren i sempre disposat a fer un te nomes pel simple fet de parlar encara que ben poc ens poguem entendre, son hospıtalaris de mena, aixo si, fora de les zones turistiques, Istanbul ja es una altra cosa....

İ a İstanbul vem anar a petar per trobar el recanvi, deixem les bicis a Sakariya i en tren a buscar la peça, Istanbul com sempre un caos de turistes i venedors; altre cop a Sakariya ens hostatgem a cal Guray, que vem trobar pel couchsurfıng.org, i va ser fantastic, ens va explicar molt de costums, tradicions i maneres de fer turques.

L'endema al mati, amb la bici ja llesta ja anem fent cami altre cop cap a l'est i buscant la costa del mar negre, sempre per carreteres petites i aquest cop costerudes ja que traiem una mitja de 10km/h. Una nıt molt bona va ser al acampar al tros d'un parell de turcs fantastics, molt molt de la conya, sobretot la dona.

Arribant a Amasra se'ns ajunta el Duncan , que ve d'holanda amb la bici i amb ell practiquem tant l'angles com el turc ja que en sap un ou!!!

Ara parats a Amasra a una biblioteca municipal on ens tracten millor impossible tot veient com plou per la finestra, diuen que parara d'aquı tres dies aixi que moooolta calma....

Bolivia altre cop

2009-07-08T13:19:00.000-07:00

Hola gent....Bé, la moto ja queda a Pto. Maldonado, Perú, ara bus.
Com que Brasil està molt car, a la que vaig poder doncs altre cop cap a Bolivia, on a més m'hi trobo molt bé, vaig entrar per Guayamerin tot creuant amb barca el riu Guaporé, un d'aquests que mai has sentit a dir i porta més aigua que tots els d'Europa junts. D'aquí fins a la Paz l'asfalt és inexistent, el primer que es troba és Riberalta, on s'ajunten el Beni i el Madre de Diós, impresionant, com sempre la càmera a l'hotel...per cert aquí vaig demanar info a un parell de tios que fumaven una cosa que em van dir que era crack, és impresionant veure com un negre es posa vermell......

Bus fins a Rurrenabaque, amb pluja, derrapadres, encallades i fora pista inclosos. A Rurre uns dies de pluja, tot i ser temporada seca, d'aquí volia anar a Trinidad però les pistes impossibles així que cap a la Paz, 20h de bus, 6€, quan val anar fins a Barna???? i de La Paz, quasi directe fins a Cochabamba, la ciutat de l'eterna primavera, ja que el clima és genial....

De Rurre fins aquí he anat uns dies amb la Marina, una argentina mitg artesana que ja torna cap a casa i que m'ha ensenyat a fer braçalets,ahir ja va marxar cap a Tarija i d'allà cap Argentina.
Apa, ara si que fins aviat!!!

M'agradaria tenir nòvia....

2009-03-21T14:21:00.000-07:00

Hola amigos!!!
Ahora por Bolivia, Cochabamba, dejando el agua caer y el tiempo pasar. De momento Bolivia muy bueno, uno ya se va acostumbrando al cambio y entendiendo mejor el pais. De mimento solo he paseado por el Altiplano, que me ha gustado un monton, estas a 4000m y ni lo parece...lastima que la lluvia no me dejó hacer todo lo que hubiera querido. Acá la gente por sus distintas costumbres son muy tradicionales, yo que pensaba que los vestidos típicos eran un truco para turistas....nada mas lejos de la realidad.....

fotos: http://www.flickr.com/photos/granotexic/

M'agradaria tenir novia...potser soc una dels les persones que ha vist uns dels capvespres més increibles ever never i casi sempre solet; bé, de vegades amb el Quintí, el Climent, el Yena...pero no conten, son molt peluts.. L'altre dia al Sajama va ser increible, ja a la tarda es veia que plouria, així que vaig veure unes roques en forma rara i vaig anar a tafanejar per si hi havia una bauma i si, vaig trobar-hi una mena de cova, plena de tifes d'animal que vaig mitg netgejar, que romantic...i ja vaig tenr lloc per dormir com un barrufet dins un bolet. Despres els colors del cel i la montanya, imcreibles...

D'aquí ja baixaré de l'altiplano i a veure les Yuingas, que el Climent diu que és molt bo.

Que vagi bé!!!!

jordi

See you later, Argentina...

2009-03-05T08:22:00.000-08:00

Hola, permitidme que como despedida de estas tierras mande este reporte en argentino(si el valenciano es idioma, el argentino también). Podria haber titulado el mail con varios nombres, pero elegí este por los sentimientos que me produjo el dejar este pais que no me queria dejar ir y donde hice muchos amigos algunos de los cuales seguro que son para siempre. Gràcias.

Chaco, tierra de fuego.
El Chaco es la parte noreste del país que linda con Paraguay, son tierras llanas, agricolas, calurosas, desconocidas, polvorientas..Nunca antes habia pasado tanto calor en moto, la ropa me quemaba, por suerte, aparte de la zona cercana al rio Paraguay el calor es seco. Sus principales ciudades son Formosa y Resistencia, y son bién particulares, iniciando su actividad a las 7am, parando todo muchas horas al mediodia, y cobrando vida otra vez al anochecer.

Paraguay, no tan guay.
100 metros, es lo que visité del Paraguay. Mi intención era entrar pero el paso fronterero de Clorinda, inmogración y aduana argentina OK, inmigración pareaguaya OK, aduana paraguaya...problemas....primero ya te "ayudan" unos personajillos que están por allí, luego el funcionario aduanero, una especie de hibrido entre un mandril y una escoba de retrete me indica que mis documentos son incorrectos, que no puedo pasar, intento razonar con el pero por llevar uniforme se niega a razonar, dispongo a marcharme cuando un personajillo ayudante me indica que con 100 pesos(25€) me agiliza los trámites...ahora lo entiendo, es todo una mafia...jajaja, ni 100 ni 10, ni 1, el mundo es muy grande y si aquí no me quieren me voy para otro lado. El hombre me mira con cara de incredulo y me pregunta si de veras me voy a ir; tu observa, le contesto.
No pagar nunca!!! si tu no pagas, el que viene detras tampoco, alfinal van a desistir de estas coacciones, el problema es que para los del primer mundo, es mas facil pagar 20€ y olvidarte.

Bolivia
Entre sin problemas y con una amabilidad excepcional, perdiendo rato charlando. Muy barato. Ya contaré.

Fotos en : http://www.flickr.com/photos/granotexic

suertejordi

El Gauxo i la Pija Porteña.

2009-02-22T05:49:00.001-08:00

El gauxo i la pija:
Voliem anar a veure el Cerro Torre, tambe anomenat Fitz Roy, resulta que el poble que hi ha al peu, Chalten, te unes vistes espectaculars pero no deixa de ser una podridera de turistes, aixi que com que estava nuvol i tampoc veuriem la muntanya vem decidie anar a dormir a Tres Lagos a 100km, l'antitesi, alla per exemple nomes es podia menjar a una mena de gasolinera on a l'anar-hi vem trobar un gauxo de barret, barba i gavinet a la cintura, amb la familia, el Tio Jose, mitg ebri ell; tot i aixi vem comencar a xerrar i al contrari de molts borratxins no es va fer gens pesat, va ser educat i respectuos.
El Tio Jose es un home de camp, te una estancia petita, de unes 300ha, condueix una Ford F100 vella.
Tot d'una entra la Pija, una porteña(de Buenos Aires) que tot i passar dels 40 te un cos que ja voldrien la majoria de 20 i una careta d'angel que fa dificil deixar de mirar-la, nomes alguna que altra arruga delaten la seva maduresa. La Pija s'estava en una estancia d'un parent, passant uns dies de vacances i ja es coneixieb amb el Tio Jose. Be, a l'entrar la Pija, Tio Jose va decidir que amb nosaltres ja havia xerrat prou i va dedicar tota la seva atencio a la Pija, normal.....
Ja havia passat una bona estona quan gracies a la insistencia de la seva familia, Tio Jose va marxar i ens va deixar amb la Pija fent-la petar.
Bona nit, el meu pare ronca.

PD: L'endema al mati plovia, no vem poder veure el Cerro Torre i la pista estava dificil, una colla de turistes amb moto estaven rebossats desmontatn els parafangs baixos.

Tres setmanes amb el Pep

2009-02-19T17:14:00.000-08:00

Tres setmanes de vacances estan be, molt be diria jo, em pogut passejar per bona part de la Patagonia Argentina i Xilena i encara hi ha hagut temps per visitar ciutats com Santiago de Xile i Mendoza.
Tres setmanes en les que no hi ha hagut aventura, apart del risc latent de passar dos dies a Chaiten amb el volca ben enfadat, sentint tremolors perfectement perceptibles; de fet ha tornat a fer erupcio una setmana despres de que marxessim.

Si que ens han passat algunes coses curioses, com es ara tot el merder de travessar fronteres amb el cotxe de lloguer just quan acabaven de canviar les normes, per sort portavem una copia de l'ultima resolucio i aixi vem poder anar convencent als aduaners, que sabien molt menys que nosaltres com va la cosa.

Ara ja altre cop sol, be, la realitat es que diguem que estic sol quan em trasllado d'un lloc a un altre pero sempre trobes algu per compartir bons moments i de vegades altres de no tant bons. No us penseu que no anyoro els amics, la famili, inclus el Chad pero quan fa temps que soc per alla m'entra una mena de neguit que em fa seguir coneixents nous llocs, nova gent...igual elgun dia ja no tinc aquesta necessitat pero mentrestant, si puc, seguire fent el que faig.

Més deserts!!!!!

2008-04-20T10:28:00.000-07:00

Fotos: http://www.flickr.com/photos/granotexic/sets/

Per fi el seguro ha arribat!!!! Suto de Mendoza en direcció a Xile a travçes del Paso de Aguas Negras, brutal, de conduir moto ha estat lo mes durillo de fins ara ja que es va tractar d-atravessar els Andes per cami de terra durant uns 300km i arribant fins prop dels 4800m d-alçada. A mes vaig ensopegar un dia de rufegada, molt de vent molt fred (-10 C sota ), el terra glaçat.... pero els paisatges, increibles.
Deprés, un cop a Xile, Desert d'Atacama amunt, unes de les zones mes seques del planeta i a més molt llarga ja que vaig estar 4 dies a travessar-lo.
Altre cop cap a Argentina creuant els Andes per Paso de Sico i Paso de Jama, també per sobre 4000m peró el clima molt mes benigne.
Aqui vas a parar altre cop a la Puna, altipla-desert d'alçada amb uns poblets, paisatges i gent que son espectaculars, camins tots de terra i sense quasi tránsit. Pobles com San Antonio de Los Cotres, Tolar Grande i altres son unics al mon (per mi,esclar)
Ara a Salta, en total han estat quasi 15 dies dies cansats pero molt bons, aqui deixo la moto(per temes d'aduana es el millor lloc, a mes em guarden la moto de franc) i vaig cap a casa una temporadeta...kit-kat del viatge!!!!!

Fotos...aquí!!!!!

2008-04-08T08:14:00.000-07:00

Aquí hi trobareu les fotos de viatges presents, passats i futurs....si teniu imaginació..
http://www.flickr.com/photos/granotexic (en el bloc serà sempre al capdemunt i a l'esquerra)
Mendoza: Quasi una setmana esperant el seguro de la moto!!!! cansat de tanta ciutat, per sort aquesta és amable,carrers amples i casa baixes, moltes places i arbres; això és així per un moiu concret, els terretremols, ja que está en una zona d'alta activitat sísmica i la mateixa ciutat va quedar arrasada ara fa mitg segle, al recontruir-la ho han fet seguint un bon criteri, segons crec.
Quan ets a la placa, podries ser tranquilament a la palca d'un poblet petit, ja que cases de mes de dos pisos quasi no hi son.

Si els funcionaris catalans son tranquils, els argentins......segur que molt stress no tenen!!

ma manera de voltar.

2007-11-14T13:04:00.000-08:00

Jo viatjo així, és tant la millor manera de moure's com la única, però és la meva.
M'hostatjo sempre que puc en hotels dels locals, preferixo això que no pas els hostels plens de turistes encara que aquests hotels son més bruts, vells i deixats, i de vegades més cars però m'ho estimo més ja que cada cop aguanto més els turistes (incongruent? potser sí), molts nomès tenes interès en festes, gastar, cerveses, fer-se el fantasma....i a mes la majoria és creuen superiors a la gent local als quals de vegades tracten de mala manera, amb tot i per sort, hi ha forces excepcions de gent fantàstica.
A més, la majoria de hostels de turista, ni que sigui per motxileros, estan en zones on és facil que hi hagi un mcdonalds, botigues guais, pubs estil europeu.....prefereixor estar al centre on hi ha el moviment de la gent del pais, encara que el preu a pagar sigui haver d'anar alerta a la nit o inclús depèn de on, anar a dormir d'hora.
No em moc mai en taxi, prefereixo esperar el què convingui i agafar un bus o caminar un tros. De vegades veus motxileros que quan surten de la terminal regional de bus van quasi corrent amb les seves motxilles inmenses cap al primer taxi que veuen, sense mirar als costats, sense demanar res a ningú, quasi sembla que amb por.
Menjar si que cap problema, el què trobo i si és vegetal en lloc d'animal donc millor que millor; a més, sense anar amb bici no fa falta menjar gaire i si et saltes un apat no passa res, cal dir però que això últim no passa quasi mai.
Pot semblar que critiqui molt a altres turistes i motxillers, potser sí que ho faig i és perquè hi han moltes coses que no m'agraden, segur que jo també faig coses que no agraden a algú, de vegades no m'agraden ni a mi mateix. De tota manera és la meva opinió, nomès això, cadascú que faci i pensi el què vulgui.

un dia aburrit.

2007-11-02T14:40:00.000-07:00

M'he llevat a les 4 de la mtinada per agafar l'únic bus que surt del poblet i que m'ha portat fins a una ciutat petiteta on he arribat a les 8 del matí, avui és festa i fa una calor brutal, les dues coses juntes fan que no es vegi ni una ànima pels carrers deserts, només jo caminat entre botigues tancades, caminant pel no res.
El quarto de la posada és a sota teulada i a més hi toca el sol a la paret del darrere tota la tarda, és talment un forn i jo soc el panet que s'està fent.....
Només quan el sol se'n va la ciutat, i jo també, comença a reviure, surt la gent, es munten paradetes a les places, obren els xiringuitos de bocatas i cervesa....comença el dia a les 6 de la tarda!!!!
Bufff, jo a aquesta hora ja estic cansat, que dura és la vida del voltaire!!!!

Coses del Brasil......

2007-11-02T06:22:00.000-07:00

Voltar per aquí és assequible, dormir surt per uns 7 E diaris de mitjana, que son uns 210E al més, i això sempre amb esmorçar inclòs, quan val un lloguer a Catalunya? i un termini d'una hipoteca? El menjar també es molt economic, uns 5 E per dia i de fet, a Catalunya també menjo. Lo més car de tot i que m'ha sorprès bastant és el transport, que et pot sortir de mitjana per uns 6 E als 100km i aquí les distancies són inmenses i a més em mòc bastant. Es un pais que dona per viatjar bé i pe fer-te passar alguns capritxos a preus raonables.
Una cosa curiosa son els pagaments a terminis tot es pot pagar a terminis, desde l'habitació d'un bon hotel, un viatge i fins i tot unes bambes....Arreu esta ple d'oficines de microcredits amb un pilot de nois i noies que et surten abuscar fins hi tot al carrer.

Una ratera

2007-10-19T07:13:00.001-07:00

vaig fer cap a un poblet idilic, tothom qui trobava deia que era una passada,poble de pescadors petit, platges genials, casetes boniques, tribus indigenes......Sí, tot això és veritat pero no em van dir que al voltant del poblet petit estava ples de cases, urbanitzacions i xalets urbanitzats sense solta ni volta, que passejant pels carrers ara un t'agafava el braç per pintar-t'hi un tatuatge, l'altre et regalava una beguda que a l'hora de la veritat no era tant regal, no em van dir que era un cau de turistes!!!!
Per sort, quan anava caminant vaig veure un parell de bars amb la carta escrita tambe en un altre alfabet, em va agradar ja que vaig pensar que seria un lenguatge dels indigenes o similar però a l'acostar-m'hi més vaig veure que era hebreu!!!!! Israelitas arreu!!!! No cal dir res més....
Quan estàs en un lloc així el millor que es pot fer és un canvi de lloc instantani, però com que no soc en Goku, la segona opció és agafar un autobus i fotre el camp a l'acte i és el què vaig fer.

Adeeeeeu cartera....

2007-10-18T10:45:00.000-07:00

Estava jo passejant quan de sobte m'adono...que no teniala cartera!!! Esclar, al Brasil, el més segur és que me l'hagin robat, si no fos perquè fa mitja hora la tenia, perquè que m'hagi adonat no m'he topat amb ningú i perquè soc en un poble a les nou del matí.....
Pre treure'm la pena vaig a fer un bon dinari una mitgdiada i allà, en un estat de semi somnolència, se'm va fer la llum!!! És tan senzill com que quan vaig comprar el bitllet del bus me la vaig deixar en un mostrador que hi havia allà fora, és que s'ha de ser talòs!!!!
No money, no credit card, no documents....NO PROBLEM!!!!